KEEPWARE
(INSTAL×LACIÓ I EXPLOTACIÓ DE SISTEMES D'INFORMACIÓ)
|
Extret
de l'obra "KeepWare"
(Jaume Viñas, març 1993, Registre
de la Propietat Intel·lectual núm. 3609/93) amb permís de l’autor. |
|
|
CONTINGUT:
CONSIDERACIONS
L'èxit d'una informatització no es basa només en omplir l'empresa de
màquines i programes. Hi ha molts més factors.
Aquests recursos han de ser ben usats. Cal formació, cal organització.
Però sens dubte el més fonamental del que cal és que els recursos estinguin
disponibles. Que els ordinadors funcionin i els programes i les dades hi siguin
accessibles. Les millors màquines, els millors programes, la millor formació,
etc. no serveixen de res front un tall de subministrament elèctric o un
incendi.
Quan una organització prèn la decisió de millorar la seva mecanització,
normalment ho fa amb un cert assessorament previ i en forma d'una
transcendental decisió. La inversió acostuma a ser forta i s'espera de la
introducció de la informàtica un fort impacte organitzatiu i en el compte de
resultats. Aquesta esperança i/o temor arriba a vegades més enllà del que és
lògicament previsible.
En definitiva, és clar que les empreses, les institucions, les
administracions, s'ho miren molt abans d'adquirir un sistema informàtic.
Es considera acuradament l'elecció del hardware (maquinari), el software
(programari) de base i del software d'aplicació. Es consideren les possibilitats
de creixement, la compatibilitat amb altres sistemes, el servei post-venda i,
per suposat, l'adaptació a les necessitats.
Això es comú en la totalitat dels futurs usuaris d'informàtica.
Però hi ha encara una altra sèrie de temes també imprescindibles que solen ser
menyspreats, tractats a corre-cuita o fins i tot oblidats per sempre més.
Són els que es refereixen a la seguretat, el manteniment i la correcta
operació del sistema.
En aquest opuscle en parlem de forma introductòria, pretenent, més que
altra cosa, identificar-los a tots.
Com que es tracta d'aspectes orientats a "guardar" el sistema
informàtic, el conjunt d'aquests temes, el denominarem "keepware", en
clara analogia a d'altres substantius de la informàtica.
Introduïm aquests temes en la forma d'una sèrie de consideracions.
Unes senzilles conclusions tancaran el treball que teniu a les mans.
CONSIDERACIONS
1 La correcta situació
física dels equips
A distingir entre dues parts de l'equip: la formada pel processador
central, discos i altres elements a centralitzar, i els terminals distribuïts
tals com pantalles, impressores, etc.
L'emplaçament de la unitat central i dels discos és el que més atenció
necessita, considerant que l'operativa de tot el sistema en depèn.
La millor distribució és aquella en què la unitat central (processador) i
els discos es troben aïllats dels usuaris, tot recomanant que una pantalla, la
consola, es trobi prop del processador. S'els ha de donar protecció contra
cops, pols, llum solar directa, sabotatges, brutícia, incendis, inundacions,
etc.
Els equips perifèrics (terminals, monitors, impressores, etc.) d'avui en
dia no requereixen més condicions de les que es troben habitualment en
qualsevol oficina i el que cal tenir en compte respecte d'ells és l'ergonomia.
En el cas d'un microordinador, aquestes precaucions són per a la totalitat
de l'equip, ja que la unitat central, amb els discos inclosos, no poden ser
separats ni de la resta de l'ordinador ni del seu usuari.
2 Una bona instal× ×lació elèctrica
La instal×lació
elèctrica haurà de ser exclusiva, estable i lliure de soroll elèctric.
El control de distribució (denominat sovint CGP per "Quadre General de
Protecció" en castellà) haurà de ser de fàcil accés per a l'operador del
sistema i estar ben senyalitzat. Ha de disposar d'un interruptor general i d'un
interruptor automàtic (ICPM) per a cada branca de distribució. Els equips que
utilitzin unitats de disc independents hauran de disposar d'un interruptor per
a cada unitat de disc.
Els diferencials de protecció hauran de ser de 300 mA (0.3A). Per a la
protecció de les persones són més interessants els de 30 mA i certs equips ho
accepten. Perquè els magnetotèrmics de les unitats de disc no es disparin
durant l'engegada hauran de ser de corba lenta (G). En cas d'equips amb motors
(discos) el consum d'engegada és unes quantes vegades (3 ó 4) superior al
nominal durant una fracció de segon.
La presa de terra és necessària per al bon funcionament de l'equip, i està
connectada a totes les parts metàl×liques (xassís) de les màquines. Es recomanable que sigui
única per a tot el sistema informàtic i exclusiva per a ell.
Qualsevol instal×lació elèctrica moderna compleix aquests requisits. Com a
única recomanació a revisar, perquè sovint és oblidada en el cas dels
microordinadors, el tenir una línia NO compartida amb altra cosa que no sigui
maquinària d'oficina.
Les línies de distribució elèctrica estan subjectes a pertorbacions amb
conseqüències que poden ser greus:
* Sorolls i impulsos en mode diferencial.
Mal funcionament en càrregues amb circuits electrònics, especialment
informàtics. Són aleatoris i poden passar inadvertits, cosa que fa més greu el
problema. Els impulsos (sorolls alts i curts) elevats poden destruir els
equips.
Es pot solucionar amb transformador d'ultra-aïllament.
* Sorolls i impulsos en mode comú.
Idèntics problemes al cas diferencial. Els impulsos elevats poden ocasionar
descàrregues als usuaris si es destrueixen els aïllants.
Es pot solucionar amb transformador d'ultra-aïllament.
* Variacions lentes.
Perill de sobrepassar els límits de tensió d'alimentació.
Es pot solucionar amb estabilitzador de preses.
* Variacions ràpides.
Perill de sobrepassar els límits de tensió d'alimentació.
Es pot solucionar amb estabilitzador de preses, excepte per a variacions de
temps inferiors a 0,1 s.
* Microtalls.
Errors en equips informàtics. Alguns ordinadors es desconnecten.
Es pot solucionar amb estabilitzadors de resolució contínua.
* Talls llargs.
Errors en equips informàtics. Alguns ordinadors es desconnecten.
Es pot solucionar només amb UPS.
* Distorsió.
Normalment no hi ha problemes fins arribar al 5%.
Es pot solucionar només amb UPS.
En conclusió, totes les pertorbacions i incidències en l'alimentació queden
superades amb l'ús d'un UPS (Sistema d'Alimentació Ininterrompuda o Grup de
Continuïtat Elèctrica).
Aquesta és una de les recomanacions més contundents de l'informe: l'ús d'un
UPS.
Cal tenir en compte especialment l'entorn immediat del microordinador: un taller
o una zona industrial, amb moltes i potents càrregues elèctriques al voltant,
algunes inductives, són perills clars, com també un poble o una zona rural, on
les condicions climatològiques poden alterar el subministrament d'electre.
Totes les consideracions ambientals requerides per l'equip, hauran de
tenir-se presents també per a l'àrea d'emmagatzemament: respectar-se les
consideracions referents a la temperatura i humitat.
La temperatura és el principal factor ambiental a tenir en compte.
L'operació fora de marges és molt perillosa:
* En el marge inferior ocasiona la impossibilitat de càrrega del sistema
operatiu fins que la temperatura interior de l'equip arriba als règims de
treball.
* En el marge superior pot impedir la recuperació de la informació
enregistrada en els discos, com també un increment en el número d'avaries.
El treball en ambient molt humit és igualment perillós per als camps
magnètics en el disc, com també per al funcionament de la tracció de paper en
les impressores. Si pel contrari treballem en un ambient massa sec, provocarem
que un revestiment d'òxid es dipositi en els caps dels discos i cintes, cosa
que originarà errors i pèrdues d'informació.
A més, haurem de tenir present que en ambients de baixa humitat s'incrementa
el potencial de les descàrregues electrostàtiques. Les esmentades descàrregues
poden destruir la informació continguda en memòria i en els suports magnètics.
Una bona presa de terra disminueix aquest efecte, però no el suprimeix
completament. Cal tenir en compte els materials usats:
moquetes, etc.
En àrees molt seques pot ser necessària la instal×lació d'humidificadors, com també
la utilització de deshumidificadors en zones molt humides. Existeix en el mercat
gran varietat d'aquets dispositius, des de molt senzills fins molt sofisticats.
Per últim és molt important procurar netedat: equips, accessoris, locals,
mobles, aire.
En el cas de terminals o microordinadors, que funcionen en una oficina com
el seu usuari humà, la comfortabilitat d'aquest usuari és també la de l'equip
electrònic. La calefacció a l'hivern i l'aire condicionat a l'estiu, propis
d'una oficina, són suficients.
Una recomanació especial: compte amb la pols. Una neteja periòdica és molt
convenient.
5 Sistemes de seguiment i alarma
El sistema de seguiment i alarma hauria de ser capaç de captar determinats
paràmetres externs, com ara tensions d'alimentació, consums de corrent,
temperatures, fum, etc. i provocar senyal d'alarma quan la situació o el canvi
de qualsevol dels paràmetres impliqui la intervenció de l'operador.
Es tracta de tenir una informació el més completa possible sobre l'estat
actual de la instal×lació.
Per al posterior seguiment, és molt convenient que inclogués registre sobre
paper de l'estat de les variables controlades cada un període de temps prefixat
en la configuració de l'equip, indicant data i hora del registre. Cada canvi
d'estat de qualsevol paràmetre o combinació de paràmetres provocarà el registre
immediat sobre paper del nou estat amb indicació de data i hora.
L'equip serà autònom (alimentació pròpia independent de la xarxa elèctrica
i dels paràmetres controlats) i amb bateries que el suportin de l'ordre d'hores
sense alimentació.
La situació de l'equip ha de considerar que l'alarma no pugui ser esborrada
per algú que no n'investigarà immediatament la causa i que el registre fornit
per al seguiment de les incidències no podrà ser robat o manipulat.
Amb tot això es constitueix un element de seguretat i dissuasió contra
males intervencions humanes i serveix per prevenir futures avaries.
Totes les alarmes han de ser comunicades a qui "estigui de
guàrdia", allà on es trobi de forma el més comprensible possible.
Es necessari completar aquestes alarmes amb instruccions completes i molt
clares sobre què fer en cada cas i amb un llibre de registre d'incidències,
acuradament i rigorosament actualitzat.
En el cas de microordinadors, amb el seu usuari treballant in-situ, les
alarmes de l'UPS poden ser suficients, ja que dels altres esdeveniments
(ambientals) s'adonarà l'usuari abans que l'equip.
Però, com segur que passarà alguna vegada que l'ordinador treballarà sol
certes estones, cal considerar algunes alarmes més: Com a mínim la de foc.
Ocupa l'explotació diària. Ha de ser el fidel reflex i la màxima expressió
d'una instal×lació
informàtica acuradament calculada per a l'explotació sense problemes, amb cost
i risc mínims, del sistema. El manual desenvolupa un pla d'explotació pensat
per a una instal×lació
dissenyada per al sistema.
Apareix per la necessitat de resoldre un problema que planteja l'explotació
diària: que les operacions senzilles de funcionament rutinari no depenguin dels
coneixements d'una sola
persona.
El pla d'explotació és el conjunt de disposicions, horaris i ordres
internes a l'organització sobre ocupacions relacionades amb el sistema
informàtic i previstes i reglamentades en el Manual d'Explotació i altres
regles d'ús del sistema. El Pla de Simulacres també en podria formar part.
Es fonamenta especialment el pla en l'èmfasi en assignar a persones
concretes tasques concretes delimitant clarament responsabilitats d'actuació i
omissió, i en fer un seguiment estricte.
Es molt variable segons l'organització i la instal×lació concretes però sempre ha
d'incloure instruccions molt clares sobre com actuar en cas d'emergència i com
fer les operacions més rutinàries i imprescindibles: engegada, aturada, còpies
de seguretat.
Es aconsellable de fer supervisions de l'explotació de dues menes: les unes
exhaustives, periòdiques, de tràmit, les altres selectives, aleatòries, per
sorpresa.
En el cas d'un microordinador, el manual d'explotació pot quedar reduït a
una col×lecció
ordenada i actualitzada de notes, però no en treu la necessitat
! Ha d'existir i ser entenedor per a altres persones de l'empresa
(tothom es pot posar malalt, per exemple).
Una redacció adequada és cosa de tècnics.
7 Contractes de
manteniment i assistència
Per a hardware, sotfware, grup de continuïtat, condicionadors d'aire,
extintors, sistema d'alarma, etc.
Han d'especificar la data d'entrada en vigor, la durada, horari
d'assistència, la forma de renovació (tàcita, normalment), la forma de revisió
del preus (relacionada amb l'IPC, normalment) i la relació detallada de tots i
cadascun dels equips i/o elements objecte del contracte. Es aconsellable que
inclogui un compromís de termini per a la reparació de les avaries.
El manteniment normal consisteix en les revisions preventives periòdiques,
la reparació de les avaries, material inclòs, i pot contemplar també
l'existència d'equip de background, sigui per substituir in situ l'avariat,
sigui per a la realització remota de tasques afectades per l'avaria.
Per als extintors inclou una assegurança i cal recordar quant a les cadències
que estan sotmesos al "Reglamento de Aparatos y Recipientes a
Presión".
Per al software té forma de llicència d'ús i pot incloure prestacions com
ara actualització de versions, documentació, suport "hot-line", etc.
Les empreses subministradores acostumen a donar prioritat a les peticions
dels clients amb qui tenen aquests contractes.
Idealment, es pot combinar les revisions dels aparells més específics o
d'una marca, amb un Servei Tècnic homologat per la llei o per la marca
(extintors, condicionadors, etc.) amb el suport, més general, de professionals
experimentats i independents. Això és especialment interessant en el cas dels
microordinadors, per millorar la relació qualitat/preu.
S'ha de buscar màxima disponibilitat horària (24 h, 365 dies, si pot ser) i
mínim temps d'espera, per la qual cosa és molt d'interès l'assistència via
mòdem o amb d'altres tècniques de telecomunicacions de dades (xarxes d'àrea
local, etc.).
Les raons per a una seguretat estricta es fonamenten en la necessitat de
disminuir el risc, necessari i inevitable, de la dependència, necessària i
inevitable, organització -informació - informàtica.
El pla de seguretat ha de basar-se en la consciència de que no existeix la
seguretat total i que cal arribar a un compromís entre risc i cost de la
prevenció i ha de ser recolzat per la Direcció i responsabilitzat al més alt
nivell, molt difós, contínuament auditat i adaptat a la situació real de
l'organització en cada moment.
Dos dels elements fonamentals en el Pla de Seguretat són el Pla de
Simulacres d'Emergència i el Pla de Recuperació des d'un Desastre.
Malgrat el que pugui semblar als ulls neòfits, tot això NO és prescindible
en el cas d'un microordinador. És més, la complexitat del sistema NO disminueix
proporcionalment amb el seu tamany.
El millor és posar-se en mans de tècnics que facin una assistència
expressa.
S'establirà un pla per fer periòdicament còpia en suport extraïble de tota
la informació continguda en el sistema perquè cap accident lògic ni físic pugui
destruir-la. En aquest pla haurà de quedar prefixat què és el que es copia.
Destinats a aquesta finalitat hi haurà un cert número de jocs de suports
(normalment magnètics) cadascun dels quals contindrà una rèplica del sistema en
moments diferents i serà sempre la còpia més antiga la que serà regravada quan
correspongui fer nova una còpia de seguretat.
El mateix procediment de còpia (JCL) pot incloure operacions per assegurar la
qualitat de l'enregistrament, com ara la lectura immediata del que s'ha copiat.
En qualsevol
cas és important verificar periòdicament la bondat de les còpies de seguretat.
Tant el pla com el procediment (automàtic o no) i la verificació, dependran
de l'ús del sistema i NO són trivials.
Una revisió periòdica per part d'un tècnic és imprescindible.
Convé que existeixin també còpies de seguretat en períodes diferents: si
les normals són diàries poden existir també les setmanals i les trimestrals.
També es copiarà a termini relaxat el software de sistema i d'aplicació.
Aquests jocs de suports seran guardats físicament en algun lloc segur i amb
riscos distints dels de l'ordinador (en un altre edifici, per exemple). La
caixa forta ignífuga és la millor protecció. En el mercat existeix diversitat
de models i tamanys d'aquests armaris, amb interior especialment dissenyat per
albergar tota mena de suports magnètics de dades.
Una solució parcial és la caixa forta de lloguer en una institució
bancària. Aquesta solució és interessant per a les còpies de seguretat a llarg
termini però les més recents (diàries) han de ser utilitzades d'immediat en cas
de necessitat i el seu accés no pot quedar restringit a l'horari comercial
bancari.
Tenint en compte l'elevada inversió de capital que la compra de l'equip
informàtic representa, és oportú constituir una pòlissa d'assegurança per a
alguna de les màquines, lògicament les més cares.
El ja elevat marge de seguretat configurat en una instal×lació com la que aquí
s'exposa no pot obviar, per suposat, els perills d'incendi, inundació,
enfondrament, robatori, etc.
Cal assumir en tot moment que qualsevol pòlissa només afecta el valor de la
maquinària. L'única possible assegurança per a la informació és el rigor en les
còpies de seguretat. Per altra part la pòlissa tampoc no pot evitar, cas de
sinistre, una interrupció més o menys prolongada del servei informàtic.
Les companyies d'assegurances acostumen a disposar de diferents pòlices
normalitzades per a diferents nivells de previsió i corresponents a diferents
primes.
En el cas d'un microordinador pot ser suficient fer-lo constar
explícitament en una pòlissa més general, que cobreixi l'oficina o el local en
el seu conjunt.
Que l'explotació del sistema informàtic sigui correcta, en el sentit que
s'ajusti al Pla d'Explotació i els seus procediments segueixin el Manual
d'Explotació, és quelcom en el qual hom no pot confiar cegament. La confecció
de l'esmentat Manual i la implantació de l'esmentat Pla no garanteixen, per si
soles, que l'explotació sigui correcta sinó que només en posen les bases.
Com sempre, els procediments periòdics tendeixen a degradar-se o a
oblidar-se si no són contínuament controlats, si no s'en fa un seguiment
exhaustiu.
Per altra part el treball quotidià d'un centre de processament de dades
exigeix portar un bon control sobre certs aspectes que no poden dependre
simplement de la memòria humana:
Què hi ha gravat en tal cinta ?, Quantes caixes
tenim de tal tipus de paper ?
Per últim, és molt aconsellable portar un complet seguiment de les
incidències que es produeixin en el sistema: avaries, manteniments, canvis de
release, etc.
Tots aquests elements es constitueixen en el Control de l'Explotació, que
ha de ser rigorosament mantingut al dia.
Això esdevé una feina més d'oficina. Aquesta feina pot ser, al seu torn,
automatitzada amb programes ad-hoc per a l'ordinador.
En el cas d'un microordinador, aquesta feina es pot delegar, en tot o en
part, en el suport tècnic permanent que ja hem esmentat en anteriors ocasions
en aquest opuscle.
Es possible tenir tanta sort que totes aquestes precaucions resultin
innecessàries. Teòricament és possible que el clima natural sigui el perfecte
per al funcionament de l'ordinador en tot moment, que el subministrament
elèctric sigui permanentment estable, que mai no calgui fer servir les còpies
de seguretat, etc. Però tot això és francament utòpic i literalment impossible
de garantir.
Allò real, el que mostren les estadístiques (les poques estadístiques que
hi ha al respecte, perquè empreses i responsables tendeixen a ocultar o
maquillar els seus errors) és que tard o d'hora apareixen aquests problemes en
major o menor grau, que tot equip té alguna vegada un fracàs i si no s'han près
amb antelació les mesures oportunes acaben per prendre's quan ja s'ha produït
un dany irreversible i probablement important.
Si s'ha cremat part del hardware o s'ha perdut el treball d'una setmana o,
senzillament, queda inoperatiu el sistema durant un cert temps, el mal és
certament irreversible perquè ja res no podrà impedir-lo i serà tant més
important quan més gran sigui el sistema. Per a qualsevol sistema útil és
necessari de conjurar aquests riscos.
Com a tota obra d'enginyeria, tant la instal×lació física, com l'ús quotidià
han de ser adequadament projectats i documentats, pensant en el manteniment
posterior.
Aquells elements que necessiten ser posats fora de servei amb certa
freqüència per al seu manteniment, com ara, grups de continuïtat, condicionadors
d'aire, extintors, etc., haurien d'estar duplicats.
Les ampliacions d'un sistema informàtic en explotació han de fer
replantejar tots els aspectes mencionats en aquest informe. Sovint això no es
fa i una bona instal×lació-explotació queda degradada.
Cal assenyalar que els nous ordinadors tenen cada vegada menys
condicionaments de funcionament dels aquí exposats (menor dissipació, menor
consum, menor espai, menor manteniment) i que certes funcions són assumides
directament pel hardware, disposant dins del propi armari de la CPU d'alguns
elements del keepware (bateries per sostenir la memòria, detectors d'incendi),
especialment en grans ordinadors.
Això no és, avui per avui, més que una tendència. El cert és que es va cap
a la supressió del tracte especial a l'ordinador, però sense cap detriment per
al keepware, del qual parla aquest opuscle, que segueix i seguirà
existint.
Seguir les recomanacions de tècnics qualificats i experimentats és
essencial per evitar desastres, independentment del tamany del sistema que ens
ocupi.